lunes, 16 de marzo de 2009

Pere BESSÓ traduce al catalán poemas de Liliana ALEMAN y Susana SZWARC

de Liliana ALEMAN:


HUMOR

En la cornisa somriu,
en fer un exercici habitual:

està tot just
a punt de caure.

No passa.

En el quotidià fugir,
de l’altre costat del món,
callà.



HUMOR

En la cornisa sonríe,
al hacer un ejercicio habitual:

está apenas
a punto de caer.

No ocurre.

En el cotidiano huir,
del otro lado del mundo,
calló.


* * *



PEDRA QUE S'AFONA ENTRE LES PALPEBRES

"...suspendido por un error de silos en la red del instante..."
Olga Orozco



Era el seu hoste
voraç
una alquímia vertiginosa
quasi absurda que
en aqueix obrir i cloure
els ulls
un altre canvi,
i l'instant?
el meu nucli en la pedra
sobreescrit
enmig de malbarataments.





PIEDRA QUE SE HUNDE ENTRE LOS PÁRPADOS


"...suspendido por un error de silos en la red del instante..."
Olga Orozco





Era su huésped
voraz
una alquimia vertiginosa
casi absurda que
en ese abrir y cerrar
los ojos
otro cambio
¿y el instante?
mi núcleo enla piedra
sobrescrito
entre desperdicios.



* * * * *


De Susana SZWARC:



CELS

El cel s’inclina:
acaricia el ventre creixent
de Bàrbera.
Nosaltres també.

Homes espíen darrere dels arbres.

Gire el meu cap
cap a un-cap a l’altre
i just gira
el cabet
de la nina
a vindre.

Desdoblament celeste.

Invitem
-les celles en alt-
i ells s’acosten
-més a espai que estàtues-
vestits de pares.



CIELOS



El cielo se inclina:
acaricia el vientre creciente
de Bárbara.
Nosotras también.

Hombres espían tras los árboles.

Giro mi cabeza
hacia uno-hacia otro
y justo gira
la cabecita
de la niña
por venir.

Desdoblamiento celeste.

Invitamos
-las cejas en alto-
y ellos se acercan
-más despacio que estatuas-
vestidos de padres.

No hay comentarios: